30 de setembro de 2011

Crònica del conflicte a Bolivia (Elisenda)


El TIPNIS o la culminació de les tensions creatives



TIPNIS. Territori Indígena i Parc Nacional Isibóro Secure. Territori amazònic que, tot i posseir la doble qualitat de territori indígena i parc nacional, ha d’acollir la carretera entre Moxos i Villa Tunari, als departaments del Beni i Cochabamba, respectivament, sense que el govern hagi activat el mecanisme de consulta prèvia a les 64 comunitats de pobles indígenes que l’habiten[1]: tsimanes, moxeños i yurakarés[2].

Mecanisme de consulta prèvia que recull la flamant constitució, però que el govern només ha reconegut massa tard, després d’un mes de marxa, i un cop adjudicades les obres de la carretera a una constructora brasilera, i amb finançament brasiler[3]... és a dir, sense gaire marge de maniobra. I les comunitats indígenes del TIPNIS, així com el gruix de centrals indígenes de l’orient, s’oposen frontalment al projecte de carretera. És per això que, des de mitjans d’agost, estan marxant des de Trinidad, capital del Beni, cap a La Paz. A hores d’ara ja haurien d’haver arribat a l’altiplà, però les múltiples aturades de la marxa, ja sigui pels infructuosos intents de negociació amb el govern, com pel bloqueig a que els estan sotmetent els colons afins al MAS, fa que encara no hagin pogut entrar al departament de La Paz.

A banda, a mesura que passa el temps, les postures es van distanciant i radicalitzant. Els pobles indígenes del TIPNIS van començar qüestionant el tram II de la carretera, el que travessa el seu territori; en pocs dies van passar a oposar-se ja a tota la carretera, i finalment, la Confederació de Pobles Indígenes de Bolívia (CIDOB), qui d’alguna forma està aglutinant a tota la marxa, va presentar un plec de demandes amb 16 punts, la majoria dels quals poc tenen a veure amb el TIPNIS.

Així, molts punts del plec fan referència a demandes històriques dels pobles indígenes de les terres baixes, bastant genèriques, com accelerar el sanejament de terres i la reforma agrària als seus territoris, implementar plans de vivenda, l’accés efectiu i universal al sistema de salut, o recursos per a projectes productius. D’altres punts incorporen l’exigència d’accelerar la conversió de les TCO en Autonomies Indígenes, més algunes propostes d’àmbit nacional, com la realització del cens poblacional[4] i l’elaboració de la Llei de Boscos.

Però l’esmentat plec incorpora algunes propostes que el govern considera impossibles de complir, com la paralització de totes les activitats hidrocarburíferes al Parc Nacional Aguaragüe, territori guaraní que concentra una de les majors activitats gasíferes de tot Bolívia. I unes altres extraordinàriament polèmiques, com el reconeixement del dret a rebre retribució per compensació de la mitigació de CO2... és a dir, d’alguna forma, la validació del model REDD de compensació d’emissions, i que té la ferma oposició del govern bolivià[5].

Finalment, el plec incorpora alguns punts que els han creat antipaties entre certs sectors socials del nord del departament de La Paz, com la sol·licitud de la consulta prèvia per les carreteres entre San Borja i Ixiamas, molt lluny del TIPNIS. Especialment delicat si es té en compte que la marxa ha de travessar, parcialment, el territori esmentat.
 
De l’altra costat, el govern del MAS va començar amb una defensa aferrissada de les bondats de la carretera, i va seguir amb una matussera campanya de desprestigi a líders indígenes i ONGD. Així, va escampar vincles poc creïbles entre els líders de la marxa i l’ambaixada dels Estats Units, o fins i tot amb l’ex-president neoliberal, avui exiliat als mateixos Estats Units, Gonzalo Sánchez de Lozada. I, a banda, el govern ha entrat en una campanya en contra de les ONGD que estan recolzant la marxa[6], gens sospitoses de ser funcionals a la dreta i de voler ensorrar el procés de canvi, tal i com denuncia el govern. A tal efecte, ha obert una comissió parlamentària que investigarà les seves fonts i línies d’intervenció, i procedirà a tancar-les si és que han passat de tenir una funció social a una funció política, segons afirma el Vicepresident Garcia Linera.

Per últim, aquest distanciament ha culminat amb la visita del president Morales a un parell de comunitats del TIPNIS que van abandonar la marxa, per diferències internes, atorgant als seus habitants l’estatus d’autèntics habitants de la TCO, mentre que per l’altre costat es negava a reunir-se amb les comunitats que estan marxant.

Però, és necessària una carretera pel TIPNIS?

Realment, pocs sectors s’oposen a una carretera que vertebri els departaments veïns de Cochabamba i el Beni, demanda històrica i etern projecte a les carteres dels diferents governs bolivians. Independentment de si es tracta d’una part fonamental d’un corredor de l’IIRSA, en clau boliviana el projecte té el seu sentit. Però el que no queda clar és per què, en comptes de buscar un eix directe Cochabamba – Trinidad, es força el seu pas per Moxos i pel TIPNIS. I les sospites augmenten quan es constata que el govern no està disposat a acceptar el debat sobre cap proposta que no passi pel TIPNIS. El motiu oficial d’aquesta intransigència? Sorprenentment, que la variant pel TIPNIS és la més barata. Cap més explicació. Per més que el president Morales ha anunciat recentment, a l’Assemblea de les Nacions Unides, que defensar els drets de la mare terra és la millor forma de defensar els drets humans, resulta evident que per al seu govern això només és d’aplicació quan és barat. Si han de costar diners, els drets de la mare terra i dels pobles indígenes quedaran convenientment postergats.

Però hi hauria altres motius, que apuntarien a que el govern, a banda d’estar lligat de mans i peus per un contracte ja signat, està cedint a la pressió dels cocalers del Chapare, a les elevades perspectives de trobar petroli al TIPNIS, i a l’ampliació de la frontera agrícola. I, per suposat, a les imposicions del capital brasiler, que està desplegant la seva millor diplomàcia de la ma del propi ex-president Lula, de visita recent a Bolívia, per a apuntalar els projectes amb inversió brasilera i tot el que faci olor a IIRSA. De fet, Bolívia resulta clau per a la implementació de l’anomenat capitalisme amazònic, ja sigui facilitant la connexió dels centres productors i consumidors del Brasil amb Xile i la Xina, subministrant energia via gas o hidroelèctriques, o facilitant la implantació de l’agronegoci de la soja.

Efectivament, com ja s’ha apuntat, un dels elements soterrats que està impulsant el traçat pel TIPNIS, és la presència d’hidrocarburs al seu subsòl. El decret 0676, tot just aprovat pel govern de Morales l’any 2010, estableix que el 58% del TIPNIS és susceptible de ser objecte d’activitats hidrocarburíferes; de fet, el 28% de la seva superfície ja està adjudicada, resultant que el 10% del TIPNIS està en mans de Petrobras, el que no deixa de ser significatiu. I, indubtablement, una carretera com la plantejada facilitaria extraordinàriament la seva exploració i posterior explotació.

I també les pressions dels cocalers del tròpic de Cochabamba són molt rellevants, doncs aquests veuen necessari reprendre la colonització del TIPNIS, aturada un cop els pobles indígenes van veure reconeguda la seva territorialitat. Però la línia roja delimitada entre cocalers d’una banda, i yurakarés i moxeños de l’altra, ha estat contínuament ignorada els darrers dos anys, i fins i tot s’han arribat a produir enfrontaments entre ambdues parts. Enfrontaments que, de forma premonitòria, poden reproduir-se un cop la marxa ingressi al departament de La Paz; en aquesta àrea, els colons són bàsicament indígenes procedents de les terres altes, i el govern ha endegat una campanya informativa ressaltant el tracte a favor que reben els indígenes de terres baixes, en detriment dels de les terres altes, el que està incentivant indubtablement aquest clima de tensió[7].

Així doncs, el tram II de la carretera Villa Tunari - Moxos posa de manifest el doble discurs que manega el president Morales. D’una banda, de cara a l’exterior, Evo ha aconseguit que la seva imatge s’associï al compromís amb els pobles indígenes i la mare terra; però, de l’altra, manté un projecte extractivista i exportador, molt similar al de l’era neoliberal, tot i que amb la diferència d’una major participació i titularitat pública, així com una major redistribució de recursos. El Vicepresident Garcia Linera ho anomena tensions creatives, però més enllà de tractar de superar-les, proposa com conclusió del procés de canvi l’acostumar-se a conviure amb elles.

...

Avui, 25 de setembre de 2011, la policia boliviana acaba de carregar contra la marxa, i es parla de la detenció preventiva d’uns 200 líders indígenes, homes i dones. Algunes poblacions de l’orient han iniciat bloquejos, i la Ministra de Defensa ha renunciat per disconformitat amb la repressió. Ningú pensava que quan el Vicepresident es referia a superar les tensions creatives, es referia a en realitat a fer callar als que les assenyalen.

26 el poble s’ha aixecat a favor dels indígenes de la marxa i manifestacions multitudinàries s’han dut a terme a diferents punts del país. Els medis de comunicació mostren imatges dels abusos irracionals de la policia davant dones, homes i nens de la marxa.

27,28,29 de setembre, Evo Morales reconeix l’error de la càrrega, demana perdó als germans indígenes i anuncia la creació d’una comissió investigadora dels fets d’alt nivell. Fruit del conflicte hi ha renúncies de dos Ministres més i de vice-ministres que sembla estarien vinculats a les ordres policials. També anuncia que s’atura el projecte de la carretera, pendent de les corresponents consultes.
Les marxes segueixen demanant que el president en persona dialogui front a front amb els indígenes i mitjançant el diàleg s’arribi a una solució.


[1] Realment, de les 64 comunitats, 48 són les que estan participant activament de la marxa per la defensa del TIPNIS.
[2] L’any 1990 els indígenes del TIPNIS van aconseguir que se’ls hi reconegués la seva territorialitat, tot i que no va ser fins al 2009 que es va oficialitzar la creació del Territori Comunitari d’Origen (TCO) TIPNIS. Resulta paradoxal que, en el discurs de lliurament del títol de TCO TIPNIS, el president Morales es va dirigir als presents instant-los a protegir el seu territori de qualsevol agressió.
[3] El BNDES, la banca pública de desenvolupament del Brasil, aportarà un crèdit de 332 milions de dòlars, amb el que finançarà el 80% de l’obra. El contracte, de projecte i obra, deixa en mans del contractista, la brasilera OAS, tant el disseny de l’obra com l’execució d’aquesta. És per això que el govern, abusant de la desinformació de l’opinió pública, afirma que la carretera encara no està dissenyada, i que res està tancat; efectivament, el detall del disseny encara està a l’aire, però les línies mestres del traçat ja estan acordades, figuren al contracte, i estableixen que es passarà pel cor del TIPNIS.
[4] Des del darrer cens ja han passat 10 anys, i no es preveu un de nou fins al 2012. La CIDOB espera que, a partir del nou cens, es revisi l’assignació d’escons i s’incrementi la representació dels pobles indígenes de l’orient a les diferents assemblees.
[5] Malgrat que un dels exemples que es posa, a nivell mundial, d’implementació del REDD i de mecanismes de compensació, és justament el del Parc Nacional Noel Kempff Mercado, sorprenentment tolerat pel govern de Bolívia.
[6] Especialment virulenta està sent la campanya contra el CEJIS, FOBOMADE i LIDEMA.
[7] Malgrat tot, el Consell Nacional de Markas i Ayllus del Qollasuyo, principal moviment indígena de terres altes, està recolzant des del primer momento a la marxa.

29 de setembro de 2011

APRESENTAÇÃO ESPECIAL DE CONTOS




30 de Setembro 2011
10h30
Anfiteatro 1502
Campus principal - UEM 
 
Segunda Oficina de Narração Oral Cénica
“A musicalidade das palavras”
 
Outubro – Novembro 2011.
Horário das 14 as 16h.
Limite de Participantes
Inscrições abertas no escritorio de Miguel Prista
Imagem e Comunicação da Faculdade de Letras e Ciências Sociais.
Universidade Eduardo Moldlane
 
RAFO DIAZ
 

27 de setembro de 2011

Memória curta...

Obama acusa Europa de estar a assustar o mundo com a crise

Força, Pedro Osório!


Caros amigos,





Acabei de me estrear a fazer e montar um video. É um video-clip sobre uma música de um disco meu que está para sair.


Coloquei-o no Youtube e, como sabem, só acima de um certo número de visionamentos é que ele aparece nos motores de busca.


Peço-vos então que visitem este endereço http://www.youtube.com/watch?v=FyRUwKUigMo


Talvez não se aborreçam e, se tal acontecer, por favor passem aos vossos amigos.


Aqui fica desde já o meu agradecimento.


Pedro Osório
 
 




25 de setembro de 2011

BONES PRÀCTIQUES Programa Alianzas para el Desarrollo de Bolívar



El proper dijous 29 de setembre a les 19h a l’Espai Ciemen, tindrà lloc la presentació d’un nou número de la col·lecció “Bones Pràctiques de la Cooperació Catalana” d’Avalua, dedicat al Programa Alianzas para el Desarrollo de Bolívar desenvolupat a l’Equador per la xarxa Àgora Nord Sud, de la qual medicusmundi Catalunya en forma part junt amb Entrepobles, Enginyeria sense fronteres, Setem i Veterinaris sense fronteres.

Podeu veure més informació sobre el Programa aquí.

I tota la informació sobre la presentació al targetó adjunt.

BONES PRÀCTIQUES PROGRAMA ALIANZAS PARA EL DESARROLLO DE BOLÍVAR
DIJOUS 29 DE SETEMBRE A LES 7 DE LA TARDA
Sala d’actes ESPAI CIEMEN
c/ Rocafort, 242 bis, Barcelona Metro L5

Triodos Bank: Conferència a Barcelona

22 de setembro de 2011

A comprar, a colonizar... e que mais?

Estudo europeu garante que “a China está a comprar a Europa”

Os E.U.A. têm dentro do(s) seu(s) sistema(s) judicial(ais) elementos de verdadeiro "declínio civilizacional"...

Troy Davis executado nos EUA apesar dos pedidos de clemência

Campaña de Avaaz.org está al aire -- Evo Morales vs. La Amazonía



 
Queridos amigos y amigas en América Latina,



En pocos días, el gobierno de Bolivia podría aprobar finalmenteuna gigantesca carretera a través de un parque nacional protegido y territorio indígenaque acelerará la carrera por la explotación de la Amazonía, cada vez más amenazada por especuladores y el desarrollo incontrolado. ¡Pero los bolivianos se están defendiendo y nosotros podemos ayudarles en esta lucha! Firma la petición para frenar esta devastadora carretera:

Firma la petición
En cuestión de días, el gobierno boliviano podría dar luz verde a una mega-carretera ilegal que abriría una enorme brecha a través de una zona protegida del bosque amazónico. Pero los bolivianos se están defendiendo y nosotros podemos ayudarles a ganar esta batalla.

El presidente Evo Morales está permitiendo que empresas extranjeras se repartan la Amazonía: talando árboles, y estableciendo grandes explotaciones mineras y agrícolas en el fértil suelo amazónico. Al impulsar esta inmensa carretera, Morales disparará aún más la fiebre depredadora sobre una de las selvas más importantes del mundo, aunque para ello estéincumpliendo las leyes vigentes. Y ahora, mientras los últimos permisos se están evaluando, voces ciudadanas están pidiéndole al gobierno que busque rutas alternativas, y Evo Morales empieza a sentirse contra la pared.

Cerca de dos mil indígenas con sus familias han salido a marchar 600km, y le están pidiendo a nuestra comunidad que también se una a la protesta. Haz clic abajo para firmar esta urgente petición para detener esta carretera y reenvía este mensaje a todo el mundo. Entregaremos la petición junto con nuestros amigos indígenas durante el final de la marcha en La Paz, y directamente a la oficina del Presidente:

http://www.avaaz.org/es/save_tipnis/?vl

El Territorio Indígena Parque Nacional Isiboro Securé, conocido como TIPNIS, es una joya preciada de la Amazonía boliviana, gracias a sus arboles gigantescos, su asombrosa vida animal, y sus reservas de agua fresca. Su increíble trascendencia natural y cultural le han merecido el status de zona doblemente protegida: como parque nacional y como territorio indígena. Es por ello que los líderes indígenas son las autoridades locales de estas tierras y gozan del derecho a ser consultados bajo las leyes bolivianas y el derecho internacional. Pero Morales ha evitado abrir un proceso de consulta apropiado, ignorando la oposición de los indígenas a la ruta que atravesará sus tierras, mientras ofrece argumentos tergiversados que aseguran que la carretera les traerá beneficios.

El gobierno boliviano no ha estudiado ni una sola ruta alterna a esta destructiva carretera. Por el contrario, Evo ha impulsado su aprobación, violando la ley, obteniendo un préstamo costosísimo de Brasil, y poniendo en peligro la supervivencia de su propio pueblo. Y todo esto, para hacer una carretera que abrirá el camino a futuras exploraciones petroleras y mineras, y el desarrollo de agricultura e industrias a gran escala en un área protegida. El gobierno ha ridiculizado a aquellos que se oponen a una estrecha franja de asfalto, insistiendo en que es necesario conectar el resto del país con la aislada selva. Pero la aprobación de esta vía es solo el principio de su potencial de destrucción: esta carretera actuará como una arteria venenosa diseñada para sacarle la vida a la Amazonía y a sus pueblos.

Bajo la bandera del desarrollo, esta carretera intensificará las quemas y la tala ilegal, disparando la siembra de coca, y fomentando la exploración de petróleo que ya comienza a quitarle vida al TIPNIS. Un estudio reciente ha concluido que, de construirse esta vía, el 64 por ciento del parque podría ser deforestado para el 2030.

Después de años de críticas a este proyecto, la presión finalmente está alcanzando su punto máximo, con la gran marcha indígena, el creciente apoyo ciudadano, y los ex ministros del gobierno hablando en contra de esta obra. Incluso Alberto Acosta, antiguo Ministro de Energía y Minas y ex presidente de la Asamblea Nacional Constituyente de Ecuador, le pidió a Evo que parase esta carretera. Unamos nuestras voces a este coro por la protección de la Amazonía y por el respeto de las comunidades indígenas. Firma esta urgente petición para frenar esta carretera ilegal, y pedirle a Bolivia que busque alternativas creativas y seguras para impulsar el desarrollo económico y la integración regional:

http://www.avaaz.org/es/save_tipnis/?vl

Una y otra vez, nuestros gobiernos deciden renunciar a la protección de la tierra de la que todos dependemos, y violar los derechos de las comunidades indígenas, bajo la promesa del desarrollo y crecimiento económico. Cada año, nuestros líderes dan prioridad a la minería y a la deforestación, sobre nuestra propia supervivencia, enriqueciendo a menudo a grandes compañías extranjeras. Pero en el futuro que todos queremos, el medio ambiente y las vidas de las personas inocentes están por encima del lucro económico. El presidente Evo Morales tiene ahora la oportunidad de apoyar a su pueblo, salvar la Amazonía, y repensar el tipo de desarrollo que queremos en América Latina.

Con esperanza,

Luis, Laura, Emma, Ricken, David, Diego, Caroline, Shibayan, y el resto del equipo de Avaaz

Más Información:

Indígenas reanudan la marcha cercados por policías y amenazados por colonos (Opinión.com):
http://www.opinion.com.bo/opinion/articulos/2011/0916/noticias.php?id=25527

Los pobladores del TIPNIS al mundo (OLCA):
http://www.olca.cl/oca/bolivia/mineras038.htm

Defensor pide a Evo revisar diálogo con indígenas disidentes y teme violencia (Opinión.com):
http://www.opinion.com.bo/opinion/articulos/2011/0915/noticias.php?id=25441

Análisis histórico y proyección sobre deforestación del TIPNIS (Los Tiempos):
http://www.lostiempos.com/diario/actualidad/vida-y-futuro/20110703/analisis-historico-y-proyeccion_132222_268061.html

Movilización de indígenas bolivianos afecta imagen política de Evo Morales (ABC):
http://www.abc.com.py/nota/movilizacion-de-indigenas-bolivianos-afecta-imagen-politica-de-evo-morales/

Cárdenas: Carretera por el TIPNIS hará desaparecer a tres etnias (El Deber):
http://www.eldeber.com.bo/2011/2011-09-15/vernotaahora.php?id=110915133946

Coca crece más en selva que enfrenta a Morales con indígenas (Univisión):
http://feeds.univision.com/feeds/article/2011-09-14/coca-crece-mas-en-selva?refPath=/noticias/ultimas-noticias/


¿Quieres contribuir a construir la comunidad de Avaaz?
Somos una organización enteramente sostenida por pequeñas donaciones individuales y no aceptamos dinero de gobiernos o corporaciones. Nuestro dedicado equipo de campañas se asegura de que todas las contribuciones, incluso las más pequeñas, den un alto rendimiento:Dona Aqui





Avaaz es una red de campañas global de 9 millones de personas, 
que trabaja para conseguir que las opiniones y valores de la gente en todo el mundo modelen los procesos de toma de decisión. El vocablo "Avaaz" significa "voz" o "canción" en muchos idiomas. Los miembros de Avaaz pertenecen a todas las naciones del mundo; nuestro equipo está ubicado en 13 países a lo largo de 4 continentes y opera en 14 idiomas. Para conocer más sobre las campañas más importantes de Avaaz, haz clic aquí, o síguenos enFacebook o Twitter.
Este mensaje fue enviado a laura@avaaz.org. Para cambiar tu correo electrónico, idioma, desuscribirse, u otras preferencias, contáctanos a través de este formato -- o simplemente haz clic aquí para terminar tu suscripcción, o escribe a unsubscribe@avaaz.org

Para contactar a Avaaz, no respondas a esta dirección de e-mail. Escríbenos un mensaje enwww.avaaz.org/es/contact o llámanos al             +1-888-922-8229       (EE.UU.).



__________________________



--
Laura Rico
Global Campaigner
skype: dimelourdes 

21 de setembro de 2011

Dia Mundial da Doença de Alzheimer

Morreu o pintor Júlio Resende

Morreu o pintor Júlio Resende

Mostra de films i documentals "Dret a la Salut a l’Àfrica”



Els propers mesos de setembre i octubre tindrà lloc a Barcelona la mostra de documentals "Dret a al salut a l'Àfrica". Concretament, les projeccions es duran a terme als Cinemes Girona durant 4 dijous consecutius.

Amb la selecció de documentals d'enguany pretenem abordar diversos aspectes relacionats amb la salut a l’Àfrica, des dels principals trets característics del context africà (la manca d’infrastructures, l’explotació de recursos naturals, etc.) fins als aspectes més estrictament sanitaris, com ara les malalties oblidades, la manca i formació de recursos humans, les malalties infeccioses com la malària o l’accés als medicaments, entre d’altres.
















Os Lambe-Cus por Miguel Esteves Cardoso



"Noto com desagrado que se tem desenvolvido muito em Portugal uma modalidade desportiva que julgara ter caído em desuso depois da revolução de Abril. Situa-se na área da ginástica corporal e envolve complexos exercícios contorcionistas em que cada jogador procura, por todos os meios ao seu alcance, correr e prostrar-se de forma a lamber o cu de um jogador mais poderoso do que ele.

Este cu pode ser o cu de um superior hierárquico, de um ministro, de um agente da polícia ou de um artista. O objectivo do jogo é identificá-los, lambê-los e recolher os respectivos prémios. Os prémios podem ser em dinheiro, em promoção profissional ou em permuta. À medida que vai lambendo os cus, vai ascendendo ou descendendo na hierarquia.

Antes do 25 de Abril esta modalidade era mais rudimentar. Era praticada por amadores, muitos em idade escolar, e conhecida prosaicamente como «engraxanço». Os chefes de repartição engraxavam os chefes de serviço, os alunos engraxavam os professores, os jornalistas engraxavam os ministros, as donas de casa engraxavam os médicos da caixa, etc... Mesmo assim, eram raros os portugueses com feitio para passar graxa. Havia poucos engraxadores. Diga-se porém, em abono da verdade, que os poucos que havia engraxavam imenso.

Nesse tempo, «engraxar» era uma actividade socialmente menosprezada. O menino que engraxasse a professora tinha de enfrentar depois o escárnio da turma. O colunista que tecesse um grande elogio ao Presidente do Conselho era ostracizado pelos colegas. Ninguém gostava de um engraxador.

Hoje tudo isso mudou. O engraxanço evoluiu ao ponto de tornar-se irreconhecível. Foi-se subindo na escala de subserviência, dos sapatos até ao cu. O engraxador foi promovido a lambe-botas e o lambe-botas a lambe-cu.

Não é preciso realçar a diferença, em termos de subordinação hierárquica e flexibilidade de movimentos, entre engraxar uns sapatos e lamber um cu.

Para fazer face à crescente popularidade do desporto, importaram-se dos Estados Unidos, campeão do mundo na modalidade, as regras e os estatutos da American Federation of Ass-licking and Brown-nosing. Os praticantes portugueses puderam assim esquecer os tempos amadores do engraxanço e aperfeiçoarem-se no desenvolvimento profissional do Culambismo.

(...) Tudo isto teria graça se os culambistas portugueses fossem tão mal tratados e sucedidos como os engraxadores de outrora. O pior é que a nossa sociedade não só aceita o culambismo como forma prática de subir na vida, como começa a exigi-lo como habilitação profissional. O culambismo compensa. Sobreviver sem um mínimo de conhecimentos de culambismo é hoje tão difícil como vencer na vida sem saber falar inglês."

Miguel Esteves Cardoso, in "Último Volume"

19 de setembro de 2011

Rick Mereki: Move

As palavras de Mia Couto

Romances para a lista de compras




Jaume Cabré: Jo confesso



Jonathan Franzen: Freedom 




Valter Hugo Mãe: o filho de mil homens

Cursos de Outono 2011 - Centro Ernest Lluch (UIMP Barcelona)

AUDIÇÕES para Curso “Apresentadores de TV e Programas de Entertenimento”




AUDIÇÕES para Curso “Apresentadores de TV e Programas de Entertenimento”
23, 24 e 25 de Setembro (com marcação prévia)


Apresentação e Objectivos
O objectivo pedagógico deste curso é facultar aos alunos uma introdução às técnicas e métodos para apresentar um programa de entretenimento. Para tal, é necessário conhecer noções de alinhamento, conteúdos, planos de imagem e tudo o que constitui a totalidade de um programa de entretenimento.

Durante 60 horas os alunos irão criar um programa original, com todas as componentes. No final do curso, o programa será realizado e filmado como em directo.

Formadores
José Ricardo (Realizador)
Rita Rebelo (produção)
Cláudio Ramos
José Figueiras
Teresa Guilherme

Calendário
Audições de Admissão23, 24 e 25 de Setembro (com marcação prévia; gratuito)
Início do Curso: 19 de Outubro (pago)

Condições de Acesso
Maiores de 15 anos (inclusive)

Certificados
Este curso inclui um Certificado de Participação.

Informações
Catarina Alves
            213 634 177      


--
Rua Dom João de Castro, nº 86 E
1300-195 Lisboa
Tel.: 213 634 177/925 309 197