30 de setembro de 2011

Crònica del conflicte a Bolivia (Elisenda)


El TIPNIS o la culminació de les tensions creatives



TIPNIS. Territori Indígena i Parc Nacional Isibóro Secure. Territori amazònic que, tot i posseir la doble qualitat de territori indígena i parc nacional, ha d’acollir la carretera entre Moxos i Villa Tunari, als departaments del Beni i Cochabamba, respectivament, sense que el govern hagi activat el mecanisme de consulta prèvia a les 64 comunitats de pobles indígenes que l’habiten[1]: tsimanes, moxeños i yurakarés[2].

Mecanisme de consulta prèvia que recull la flamant constitució, però que el govern només ha reconegut massa tard, després d’un mes de marxa, i un cop adjudicades les obres de la carretera a una constructora brasilera, i amb finançament brasiler[3]... és a dir, sense gaire marge de maniobra. I les comunitats indígenes del TIPNIS, així com el gruix de centrals indígenes de l’orient, s’oposen frontalment al projecte de carretera. És per això que, des de mitjans d’agost, estan marxant des de Trinidad, capital del Beni, cap a La Paz. A hores d’ara ja haurien d’haver arribat a l’altiplà, però les múltiples aturades de la marxa, ja sigui pels infructuosos intents de negociació amb el govern, com pel bloqueig a que els estan sotmetent els colons afins al MAS, fa que encara no hagin pogut entrar al departament de La Paz.

A banda, a mesura que passa el temps, les postures es van distanciant i radicalitzant. Els pobles indígenes del TIPNIS van començar qüestionant el tram II de la carretera, el que travessa el seu territori; en pocs dies van passar a oposar-se ja a tota la carretera, i finalment, la Confederació de Pobles Indígenes de Bolívia (CIDOB), qui d’alguna forma està aglutinant a tota la marxa, va presentar un plec de demandes amb 16 punts, la majoria dels quals poc tenen a veure amb el TIPNIS.

Així, molts punts del plec fan referència a demandes històriques dels pobles indígenes de les terres baixes, bastant genèriques, com accelerar el sanejament de terres i la reforma agrària als seus territoris, implementar plans de vivenda, l’accés efectiu i universal al sistema de salut, o recursos per a projectes productius. D’altres punts incorporen l’exigència d’accelerar la conversió de les TCO en Autonomies Indígenes, més algunes propostes d’àmbit nacional, com la realització del cens poblacional[4] i l’elaboració de la Llei de Boscos.

Però l’esmentat plec incorpora algunes propostes que el govern considera impossibles de complir, com la paralització de totes les activitats hidrocarburíferes al Parc Nacional Aguaragüe, territori guaraní que concentra una de les majors activitats gasíferes de tot Bolívia. I unes altres extraordinàriament polèmiques, com el reconeixement del dret a rebre retribució per compensació de la mitigació de CO2... és a dir, d’alguna forma, la validació del model REDD de compensació d’emissions, i que té la ferma oposició del govern bolivià[5].

Finalment, el plec incorpora alguns punts que els han creat antipaties entre certs sectors socials del nord del departament de La Paz, com la sol·licitud de la consulta prèvia per les carreteres entre San Borja i Ixiamas, molt lluny del TIPNIS. Especialment delicat si es té en compte que la marxa ha de travessar, parcialment, el territori esmentat.
 
De l’altra costat, el govern del MAS va començar amb una defensa aferrissada de les bondats de la carretera, i va seguir amb una matussera campanya de desprestigi a líders indígenes i ONGD. Així, va escampar vincles poc creïbles entre els líders de la marxa i l’ambaixada dels Estats Units, o fins i tot amb l’ex-president neoliberal, avui exiliat als mateixos Estats Units, Gonzalo Sánchez de Lozada. I, a banda, el govern ha entrat en una campanya en contra de les ONGD que estan recolzant la marxa[6], gens sospitoses de ser funcionals a la dreta i de voler ensorrar el procés de canvi, tal i com denuncia el govern. A tal efecte, ha obert una comissió parlamentària que investigarà les seves fonts i línies d’intervenció, i procedirà a tancar-les si és que han passat de tenir una funció social a una funció política, segons afirma el Vicepresident Garcia Linera.

Per últim, aquest distanciament ha culminat amb la visita del president Morales a un parell de comunitats del TIPNIS que van abandonar la marxa, per diferències internes, atorgant als seus habitants l’estatus d’autèntics habitants de la TCO, mentre que per l’altre costat es negava a reunir-se amb les comunitats que estan marxant.

Però, és necessària una carretera pel TIPNIS?

Realment, pocs sectors s’oposen a una carretera que vertebri els departaments veïns de Cochabamba i el Beni, demanda històrica i etern projecte a les carteres dels diferents governs bolivians. Independentment de si es tracta d’una part fonamental d’un corredor de l’IIRSA, en clau boliviana el projecte té el seu sentit. Però el que no queda clar és per què, en comptes de buscar un eix directe Cochabamba – Trinidad, es força el seu pas per Moxos i pel TIPNIS. I les sospites augmenten quan es constata que el govern no està disposat a acceptar el debat sobre cap proposta que no passi pel TIPNIS. El motiu oficial d’aquesta intransigència? Sorprenentment, que la variant pel TIPNIS és la més barata. Cap més explicació. Per més que el president Morales ha anunciat recentment, a l’Assemblea de les Nacions Unides, que defensar els drets de la mare terra és la millor forma de defensar els drets humans, resulta evident que per al seu govern això només és d’aplicació quan és barat. Si han de costar diners, els drets de la mare terra i dels pobles indígenes quedaran convenientment postergats.

Però hi hauria altres motius, que apuntarien a que el govern, a banda d’estar lligat de mans i peus per un contracte ja signat, està cedint a la pressió dels cocalers del Chapare, a les elevades perspectives de trobar petroli al TIPNIS, i a l’ampliació de la frontera agrícola. I, per suposat, a les imposicions del capital brasiler, que està desplegant la seva millor diplomàcia de la ma del propi ex-president Lula, de visita recent a Bolívia, per a apuntalar els projectes amb inversió brasilera i tot el que faci olor a IIRSA. De fet, Bolívia resulta clau per a la implementació de l’anomenat capitalisme amazònic, ja sigui facilitant la connexió dels centres productors i consumidors del Brasil amb Xile i la Xina, subministrant energia via gas o hidroelèctriques, o facilitant la implantació de l’agronegoci de la soja.

Efectivament, com ja s’ha apuntat, un dels elements soterrats que està impulsant el traçat pel TIPNIS, és la presència d’hidrocarburs al seu subsòl. El decret 0676, tot just aprovat pel govern de Morales l’any 2010, estableix que el 58% del TIPNIS és susceptible de ser objecte d’activitats hidrocarburíferes; de fet, el 28% de la seva superfície ja està adjudicada, resultant que el 10% del TIPNIS està en mans de Petrobras, el que no deixa de ser significatiu. I, indubtablement, una carretera com la plantejada facilitaria extraordinàriament la seva exploració i posterior explotació.

I també les pressions dels cocalers del tròpic de Cochabamba són molt rellevants, doncs aquests veuen necessari reprendre la colonització del TIPNIS, aturada un cop els pobles indígenes van veure reconeguda la seva territorialitat. Però la línia roja delimitada entre cocalers d’una banda, i yurakarés i moxeños de l’altra, ha estat contínuament ignorada els darrers dos anys, i fins i tot s’han arribat a produir enfrontaments entre ambdues parts. Enfrontaments que, de forma premonitòria, poden reproduir-se un cop la marxa ingressi al departament de La Paz; en aquesta àrea, els colons són bàsicament indígenes procedents de les terres altes, i el govern ha endegat una campanya informativa ressaltant el tracte a favor que reben els indígenes de terres baixes, en detriment dels de les terres altes, el que està incentivant indubtablement aquest clima de tensió[7].

Així doncs, el tram II de la carretera Villa Tunari - Moxos posa de manifest el doble discurs que manega el president Morales. D’una banda, de cara a l’exterior, Evo ha aconseguit que la seva imatge s’associï al compromís amb els pobles indígenes i la mare terra; però, de l’altra, manté un projecte extractivista i exportador, molt similar al de l’era neoliberal, tot i que amb la diferència d’una major participació i titularitat pública, així com una major redistribució de recursos. El Vicepresident Garcia Linera ho anomena tensions creatives, però més enllà de tractar de superar-les, proposa com conclusió del procés de canvi l’acostumar-se a conviure amb elles.

...

Avui, 25 de setembre de 2011, la policia boliviana acaba de carregar contra la marxa, i es parla de la detenció preventiva d’uns 200 líders indígenes, homes i dones. Algunes poblacions de l’orient han iniciat bloquejos, i la Ministra de Defensa ha renunciat per disconformitat amb la repressió. Ningú pensava que quan el Vicepresident es referia a superar les tensions creatives, es referia a en realitat a fer callar als que les assenyalen.

26 el poble s’ha aixecat a favor dels indígenes de la marxa i manifestacions multitudinàries s’han dut a terme a diferents punts del país. Els medis de comunicació mostren imatges dels abusos irracionals de la policia davant dones, homes i nens de la marxa.

27,28,29 de setembre, Evo Morales reconeix l’error de la càrrega, demana perdó als germans indígenes i anuncia la creació d’una comissió investigadora dels fets d’alt nivell. Fruit del conflicte hi ha renúncies de dos Ministres més i de vice-ministres que sembla estarien vinculats a les ordres policials. També anuncia que s’atura el projecte de la carretera, pendent de les corresponents consultes.
Les marxes segueixen demanant que el president en persona dialogui front a front amb els indígenes i mitjançant el diàleg s’arribi a una solució.


[1] Realment, de les 64 comunitats, 48 són les que estan participant activament de la marxa per la defensa del TIPNIS.
[2] L’any 1990 els indígenes del TIPNIS van aconseguir que se’ls hi reconegués la seva territorialitat, tot i que no va ser fins al 2009 que es va oficialitzar la creació del Territori Comunitari d’Origen (TCO) TIPNIS. Resulta paradoxal que, en el discurs de lliurament del títol de TCO TIPNIS, el president Morales es va dirigir als presents instant-los a protegir el seu territori de qualsevol agressió.
[3] El BNDES, la banca pública de desenvolupament del Brasil, aportarà un crèdit de 332 milions de dòlars, amb el que finançarà el 80% de l’obra. El contracte, de projecte i obra, deixa en mans del contractista, la brasilera OAS, tant el disseny de l’obra com l’execució d’aquesta. És per això que el govern, abusant de la desinformació de l’opinió pública, afirma que la carretera encara no està dissenyada, i que res està tancat; efectivament, el detall del disseny encara està a l’aire, però les línies mestres del traçat ja estan acordades, figuren al contracte, i estableixen que es passarà pel cor del TIPNIS.
[4] Des del darrer cens ja han passat 10 anys, i no es preveu un de nou fins al 2012. La CIDOB espera que, a partir del nou cens, es revisi l’assignació d’escons i s’incrementi la representació dels pobles indígenes de l’orient a les diferents assemblees.
[5] Malgrat que un dels exemples que es posa, a nivell mundial, d’implementació del REDD i de mecanismes de compensació, és justament el del Parc Nacional Noel Kempff Mercado, sorprenentment tolerat pel govern de Bolívia.
[6] Especialment virulenta està sent la campanya contra el CEJIS, FOBOMADE i LIDEMA.
[7] Malgrat tot, el Consell Nacional de Markas i Ayllus del Qollasuyo, principal moviment indígena de terres altes, està recolzant des del primer momento a la marxa.