16 de outubro de 2011

La cultura de la cobdícia


Des de fa tres anys vivim immersos en la dictadura mediàtica de l’economia. La conversa pública, la de les tertúlies dels mitjans, però també la de les sobretaules familiars està amarada de noves paraules –subprime, dació, RMI, Sicav…– i de nous conceptes –pacte/concert fiscal, copagament, taxa Tobin….–. Tothom s’omple la boca analitzant les causes i pronosticant les conseqüències, sobretot els economistes, que tot sovint confonen els diners amb la riquesa o el creixement del PIB amb el benestar social.

És la cultura, estúpids! És la cultura i no l’economia la que ens pot explicar l’origen de la crisi financera i l’adopció de mesures d’austeritat fiscal que estan desballestant l’Estat del benestar. L’economia no ens explica el perquè de l’endeutament de les famílies, ni el saqueig d’algunes caixes públiques, que recorda el títol de la pel·lícula de Woody Allen Agafa els diners i corre.

El neoliberalisme és més que una concepció sobre el funcionament de l’economia o del paper de l’Estat. La doctrina neoliberal, com el keynesianisme d’altra banda, és, abans de res i essencialment, un pensament polític amb una escala de valors ben definits. Fa vint anys, John K. Galbtaith parlava de la cultura de la satisfacció. Fa tres anys, Barack Obama reblava el clau parlant de la cultura de la cobdícia. Aquest és el gran canvi de paradigma cultural en les nostres societats.

Tony Judt ho exemplifica en el canvi d’actituds i de valors dels seus alumnes dels anys setanta als noranta. De cop i volta les escoles de negocis es van començar a omplir de joves obsessionats a guanyar el màxim de diners i en el temps més curt possible. Una d’aquestes exalumnes de l’escola d’Estudis Superiors de Comerç de París, Florence Noiville, ens demana perdó en un llibre revelador: “Soy economista y os pido disculpas”. Els seus companys de promoció no li han perdonat ni el llibre, ni el seu pas al periodisme, que significa una reducció dràstica del seu sou i, de retruc, del conjunt de la promoció, ja que la retribució de cada un depèn, en bona mesura, tot seguint una pauta de comportament mafiosa, de la retribució mitjana de la promoció.

Andreu Mayayo