9 de dezembro de 2014

"Hay que reaprender a comer"




Ana Pantaleoni | El País

Esther Vivas (Sabadell, 1975) comerá hoy una ensalada generosa con semillas y arroz con lentejas. Lo hará después de hablar de su libro, El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación?, que acaba de publicar con la editorial Icaria.

Además de periodista, Vivas hace años que investiga las políticas alimentarias. Es tajante: "El modelo de agricultura y alimentación no funciona. Uno de cada ocho habitantes en el mundo pasa hambre. Hay un problema de democracia alimentaria. Las grandes empresas que controlan el sector anteponen sus intereses económicos a nuestras necesidades. Como se puede pasar hambre en un mundo en el que sobra comida?".

¿Te crees la frase: somos lo que comemos?

La realidad así nos lo demuestra. En la medida en que nuestra sociedad adopta un modelo de ‘dieta occidental’, con alimentos altamente procesados, azúcares añadidos, grasas saturadas… esto tiene consecuencias directas sobre nuestra salud. Vemos como aumentan una serie de enfermedades vinculadas a aquello que comemos como el sobrepeso, la obesidad, la diabetes, los problemas cardiovasculares. Definitivamente, somos aquello que comemos.

Seguir leyendo la entrevista aquí.

Para que os adeptos do Valência, Mónaco ou Chelsea desfrutem no futuro...

3 de dezembro de 2014

Moya Kalongo, Catalunya i Moçambic junts


Jazz, Afrojazz, Afrobeat

Haz política con la cesta


Núria Navarro | El Periódico



La activista Esther Vivas, autora de El negocio de la comida, subraya que el modelo agroalimentario industrial «sigue la lógica del beneficio». Está concentrado en pocas manos, contamina, no es tan saludable como dicen y precariza a quienes trabajan en su producción y venta. Y reclama tomar conciencia de lo que llevamos al plato.

...
Entras en el súper y cargas a la cesta un bistec, 100 gramos de jamón York envasado, un tarro de garbanzos, dos filetes de mero, una piña y dos latas de refrescos de cola. Un gesto habitual. De esos que te permiten tener la cabeza en otra parte. Pero, según Esther Vivas (Sabadell, 1975), activista y experta en soberanía alimentaria, cargar la cesta también es un acto político.

Así, comprar en una gran superficie es dar respaldo a un modelo agroalimentario «intensivo, industrial, kilométrico, deslocalizado y petrodependiente». La autora de El negocio de la comida (Icaria Editorial) advierte que ese modelo es «un ejemplo más del impacto de la lógica del capital que antepone intereses particulares a necesidades colectivas».

Seguir leyendo la entrevista|reportaje aquí.

Consumismo sin freno



Esther Vivas | Público




Si el inicio de las rebajas aquí se estrena con grandes aglomeraciones, carreras y empujones para acceder a los centros comerciales, que los medios de comunicación nos retransmiten temporada tras temporada, en otros países van un paso más allá.

El pasado viernes se “celebraba” el Black Friday, la “fiesta” por excelencia del consumo y los precios bajos, concebida en su momento en Estados Unidos y que poco a poco se extiende a otros países. Las imágenes que nos dejaba su “efeméride”, especialmente en los supermercados británicos, lo dicen todo acerca de esta celebración: dos mujeres peleándose por llevarse un mismo televisor, avalancha de gente en el suelo y pisándose a la entrada de un centro, familias luchando por obtener otros objetos codiciados. Algunos establecimientos temiendo por su seguridad y la de sus enajenados clientes, e incapaces de controlar la situación, acabaron llamando a las “fuerzas del orden”.

Seguir leyendo el artículo aquí.

Tratado TTIP...para escuchar y entender


Gracias a l@s compañer@s de ATTAC: http://bit.ly/1CFpmcd

Fazer o quê?



Fotos tiradas hoje no Centro de Saúde Rural tipo II de Nicuita, Distrito de Namuno, Província de Cabo Delgado, Moçambique.











Inaugurado há 5 meses pela Primeira Dama de Moçambique e utilizado há pouco mais de 1 ano e meio, tem 3 sistemas de iluminação diferentes, mas não tem energia suficiente para pôr em funcionamento o autoclave eléctrico, necessário para a esterilização, e entregue obrigatoriamente com o restante material em 2013.
 

Tem 20 goiabeiras que foram plantadas no dia da inauguração, mas deixaram-nas secar quase todas. 

Tem um sistema de água que funciona, mas já desapareceram as torneiras do duche exterior. 

Tem 4 funcionários contratados, mas raramente trabalham mais do que 2 ao mesmo tempo...


"Fazer o quê?"

2 de dezembro de 2014

Eventos e objetos de piquenique... em Portugal.


Ant's Basket




Anita Picnic



Palencia: Charla Jorge Riechmann 9 de diciembre 2014





Pinzellades de pensament crític… en economia


Ahir a la seu de CCOO es van donar cita quatre economistes “crítics” -o “heterodoxos”, com ells es qualifiquen. El motiu? Parlar d’economia des d’una perspectiva alternativa a la que utilitza el 95% d’economistes del moment.
Albert Recio, professor d’economia aplicada a la UAB, va començar plantejant un diagnòstic que va interpelar l’auditori de sindicalistes presents a la sala. “El model de concertació s’ha trencat. la negociació col.lectiva per a la plena ocupació ja no existeix”. Segons Recio, el capitalisme neoliberal actual “només vol negociar reformes laborals” i ha fet bona la predicció de l’economista Kalecki, qui el 1944 va pronosticar que el capitalisme seria incompatible amb la plena ocupació. Com que avui tenim força atur, el capitalisme gaudeix de bona salut. Una de les causes que explica la fortalesa del capitalisme neoliberal és la propagació dels seus principis per mitjà de la ideologia. Avui es parla de manca de flexibilitat laboral “quan en realitat hauríem de parlar de flexibilitzar la rigidesa en la distribució de beneficis”, deia Recio. Moltes empreses d’avui plantegen les taxes de benefici com variables irrenunciables no necessàriament vinculades als costos de producció.
Per a Agustí Colom, professor de teoria econòmica de la UB, la situació actual de l’economia espanyola encara està lluny de la recuperació. El creixement de l’economia espanyola és molt feble, la deflació plana com una amenaça sobre els tímids avenços assolits i no es crea ocupació. “L’atur no només es resol creixent al 3%, i això no sempre es diu”, sentenciava Colom. Segons el professor de la UB, “alguns estan disposats a acceptar que l’economia espanyola es quedi amb una taxa d’atur del 17% un cop surti de la crisi”. I això sense comptar que les desigualtats s’han eixamplat durant els anys de recessió. “La diferència de renda entre el quintil més ric i el més pobre de la població ha crescut i continua per sobre de la mitjana europea”, deia Colom. La intervenció de l’economista de la UB va finalitzar amb una extensa bateria de propostes per a sortir de la crisi: cal revertir la consolidació fiscal, promoure salaris dignes, aplicar polítiques fiscals expansives finançades amb deute o amb emissió de diner, mantenir baixos els tipus d’interès, eliminar el frau fiscal, crear inflació, reduir el deute de les famílies i reduir les desigualtats i la pobresa. Unes mesures que farien tremolar qualsevol adepte del Consens de Washington.
Bruno Estrada, economista de la Fundación 1o de mayo de CCOO, va destacar que és molt necessari fer evolucionar el plantejament d’alguns sectors de l’esquerra segons el qual cal repartir el capital que ja existeix, ja que és tan o més important distribuir el capital que s’ha de crear. “En l’actual món de la googleització les empreses valen més pel seu valor de canvi i per la seva capacitat d’atreure fons que pel seu valor d’ús”, va dir Estrada. Segons l’economista de CCOO, la financierització de l’economia ha desvinculat la cotització dels títols d’una companyia del valor d’allò que produeix. En l’apartat propositiu, Estrada va posar l’exemple dels fons d’assalariats suecs com una forma de creació de capital col.lectiu. “No només es tracta de crear capital públic. Hem de crear capital propietat dels treballadors que els serveixi com incentiu i que els permeti participar més en les decisions de les empreses”, explicava Estrada. Entre 1984 i 1990 els fons d’assalariats, cotitzats per treballadors d’empreses sueques com una estratègia alternativa de capitalització, van arribar a suposar el 7% del PIB de Suècia.
Carlos Sánchez, economista de la Plataforma per la Banca Pública, es va mostrar partidari de la socialització del sistema financer. “Concedir crèdits és un servei públic, com l’educació o la salut”, va dir Sánchez. Per aquesta raó les necessitats de finançament han de ser cobertes per entitats financeres de caràcter públic. “Fins i tot l’impagament ordenat del deute és possible intervenint el sistema financer”, va advertir l’economista de la Plataforma. Per aquesta entitat, la banca pública ha de tenir com a prioritat la consecució de la plena ocupació i el desenvolupament d’uns serveis públics d’acord amb les necessitats reals, prohibint l’activitat especulativa i les relacions amb els paradisos fiscals.
Enric Miravitllas