2 de dezembro de 2014

Pinzellades de pensament crític… en economia


Ahir a la seu de CCOO es van donar cita quatre economistes “crítics” -o “heterodoxos”, com ells es qualifiquen. El motiu? Parlar d’economia des d’una perspectiva alternativa a la que utilitza el 95% d’economistes del moment.
Albert Recio, professor d’economia aplicada a la UAB, va començar plantejant un diagnòstic que va interpelar l’auditori de sindicalistes presents a la sala. “El model de concertació s’ha trencat. la negociació col.lectiva per a la plena ocupació ja no existeix”. Segons Recio, el capitalisme neoliberal actual “només vol negociar reformes laborals” i ha fet bona la predicció de l’economista Kalecki, qui el 1944 va pronosticar que el capitalisme seria incompatible amb la plena ocupació. Com que avui tenim força atur, el capitalisme gaudeix de bona salut. Una de les causes que explica la fortalesa del capitalisme neoliberal és la propagació dels seus principis per mitjà de la ideologia. Avui es parla de manca de flexibilitat laboral “quan en realitat hauríem de parlar de flexibilitzar la rigidesa en la distribució de beneficis”, deia Recio. Moltes empreses d’avui plantegen les taxes de benefici com variables irrenunciables no necessàriament vinculades als costos de producció.
Per a Agustí Colom, professor de teoria econòmica de la UB, la situació actual de l’economia espanyola encara està lluny de la recuperació. El creixement de l’economia espanyola és molt feble, la deflació plana com una amenaça sobre els tímids avenços assolits i no es crea ocupació. “L’atur no només es resol creixent al 3%, i això no sempre es diu”, sentenciava Colom. Segons el professor de la UB, “alguns estan disposats a acceptar que l’economia espanyola es quedi amb una taxa d’atur del 17% un cop surti de la crisi”. I això sense comptar que les desigualtats s’han eixamplat durant els anys de recessió. “La diferència de renda entre el quintil més ric i el més pobre de la població ha crescut i continua per sobre de la mitjana europea”, deia Colom. La intervenció de l’economista de la UB va finalitzar amb una extensa bateria de propostes per a sortir de la crisi: cal revertir la consolidació fiscal, promoure salaris dignes, aplicar polítiques fiscals expansives finançades amb deute o amb emissió de diner, mantenir baixos els tipus d’interès, eliminar el frau fiscal, crear inflació, reduir el deute de les famílies i reduir les desigualtats i la pobresa. Unes mesures que farien tremolar qualsevol adepte del Consens de Washington.
Bruno Estrada, economista de la Fundación 1o de mayo de CCOO, va destacar que és molt necessari fer evolucionar el plantejament d’alguns sectors de l’esquerra segons el qual cal repartir el capital que ja existeix, ja que és tan o més important distribuir el capital que s’ha de crear. “En l’actual món de la googleització les empreses valen més pel seu valor de canvi i per la seva capacitat d’atreure fons que pel seu valor d’ús”, va dir Estrada. Segons l’economista de CCOO, la financierització de l’economia ha desvinculat la cotització dels títols d’una companyia del valor d’allò que produeix. En l’apartat propositiu, Estrada va posar l’exemple dels fons d’assalariats suecs com una forma de creació de capital col.lectiu. “No només es tracta de crear capital públic. Hem de crear capital propietat dels treballadors que els serveixi com incentiu i que els permeti participar més en les decisions de les empreses”, explicava Estrada. Entre 1984 i 1990 els fons d’assalariats, cotitzats per treballadors d’empreses sueques com una estratègia alternativa de capitalització, van arribar a suposar el 7% del PIB de Suècia.
Carlos Sánchez, economista de la Plataforma per la Banca Pública, es va mostrar partidari de la socialització del sistema financer. “Concedir crèdits és un servei públic, com l’educació o la salut”, va dir Sánchez. Per aquesta raó les necessitats de finançament han de ser cobertes per entitats financeres de caràcter públic. “Fins i tot l’impagament ordenat del deute és possible intervenint el sistema financer”, va advertir l’economista de la Plataforma. Per aquesta entitat, la banca pública ha de tenir com a prioritat la consecució de la plena ocupació i el desenvolupament d’uns serveis públics d’acord amb les necessitats reals, prohibint l’activitat especulativa i les relacions amb els paradisos fiscals.
Enric Miravitllas